Kénia.

Porto ja uns dies voltant i vivint Kénia. Una terra bàsicament coneguda per gent que corre grans distàncies en menys temps que els demés i per tenir uns quants parcs naturals visitats anualment per milions de persones d'arreu del món per pertorbar la pau d'uns pobres animals que si poguessin es mudarien a algun racó de món on no els poguessin trobar tota la legió de 4x4s carregats d'occidentals amb ganes de fer milions de fotografies del moment en que li han esguerrat la caça al pobre guepard, o han estressat innecessàriament a un innocent grup de zebres que pasturaven tranquil·lament pel Masaimara.

Què dir de Kénia. Jo vaig arribar aquí procedent de Tanzània. Després d'haver passat tres mesos a Zanzíbar i uns quants dies al continent. Això ha afectat la meva percepció, i per tant, estaria bé que s'entengués el que escriuré com la meva opinió i prou.

El primer que nota un quan arriba a Kénia procedent de Tanzània és que la gent d'aquí té més formació. Tothom parla l'anglès de forma fluida i qui més qui menys sap situar el països que volten aquest tros d'Àfrica. No massa més, però és molt més del que un es troba a Tanzània, on molta gent pregunta si Espanya és Europa o Àfrica - pregunta que també em faig jo a vegades -. Aquesta major formació converteix els kenians en gent molt més orgullosa, i en alguns moments molt menys receptiva al que algú de fora els pugui explicar.

També es percep una major quantitat d'infraestructures i una millor qualitat d'aquestes. Cosa que els fa tenir un sentiment de superioritat sobre els seus veïns, caient tot sovint en el menyspreu.

Tot i això, he de dir que com a país és maco. No hi ha grans monuments, no hi ha grans arquitectures, ni res del que un acostuma a visitar a Europa. Bàsicament hi ha gent i paisatge. Tot i que per veure això, personalment prefereixo Tanzània.

Degut al meu pressupost, jo no m'he dedicat a anar a fer safaris. Però si que he tingut l'ocasió de fer un parell de parcs, que són molt econòmics i on un pot veure gairebé tot el que pot veure a la resta. Es tracta dels llacs Baringo i Bogoria. Tots dos situats a l'oest del país, per sobre de Nairobi i relativament a prop del llac Victoria. I si dic relativament, ho dic perquè deuen estar a uns cent i escaig kilòmetres, però degut als seus hàbits de transport i al fet que una autopista local és com la carretera de Sant Esteve de Guialbes, et pot costar unes quatre hores fer el trajecte.

Els vaig fer els dos en companyia de dues amigues i un local, en Nabu - un gegant de més de dos metres del que crec que el nom devia ser premonitori -. En aquests llacs vàrem veure: hipopòtams, cocodrils, troncodrils (troncs que semblen cocodrils), àligues pescadores, escorpits, escurçons, aus de molt diferent plomatge i molt variats hàbits, antílops de diferents espècies, senglars berrugosos, persones, damans, esquirols, flamencs, puces, formigues, escarabats... Vaja, un catàleg d'animals que ja els agradarien a els de Pielnoble per fer complements de pell. Ah, i guèisers, amb no massa potència, però guèisers al cap i a la fi.En general va valdre la pena. I si algú ve per aquí a destorbar a les pobres girafes, doncs si pot, que s'hi arribi, que tant el paisatge com la fresca de la nit s'agraeixen. Una petita recomanació, si els voleu fer els dos, es poden fer un per dia i us podeu allotjar al Salama Lodge a Marigat, econòmic i net.

Abans i després he estat allotjat al costat de Mombasa, un lloc que es diu Nyali Beach. Més en concret al Mombasa Backpackers, un centre de motxillers per on passa gent nova cada dia i el dia menys pensat es munta una festa de cal ample.

Nyali Beach és una platja, encara que pugui sonar estrany pel nom, però si, és una platja. Bonica com totes les d'aquí, amb moltíssima vegetació a ran de sorra, i plena de pesadíssims locals que et vendrien fins el seu cabell si no fos que no dominen les tècniques d'implantació capil·lar. Marees que fan recular l'aigua fins a l'horitzó, colors, llangardaixos estranys, micos amb els testicles blau cel...

Fent un resum, m'atreviria a dir que Kénia és maco, que té coses per fer, que no s'hi està del tot malament tot i que la població musulmana de Mombasa és declaradament i explicita antioccidental i tot i l'arrogància del seu poble. Ara, si em pregunteu a mi, us envio de pet a Tanzània.

P.D. Noies, Àfrica de per si no és un continent female friendly. Per tant, si podeu venir amb algun noi, us pot fer molt de servei.