Costa molt escriure sobre Àfrica, o sobre el que vist d'ella, sense caure en certs tòpics o sense acabar per, d'alguna manera, anar a par a una visió de "ai pobrets".

No puc presumir de conèixer Àfrica, ni tan sols de conèixer els països que he visitat. Si que puc dir que conec Stone Town, que conec Dar Es Salaam, o que ara ja conec Mombasa. També podria dir que conec Nakuru, en un grau molt menor, tot i que necessita molt menys que els altres llocs mencionats per tenir-ne  un idea.

Intentar comparar les tres/quatre ciutats que he mencionat seria com intentar jugar a futbol amb una pilota quadrada en una pista de bàsquet, pel que no ho intentaré. Si que és possible però fer un exercici de mirar de trobar certes semblances i diferències, sense en cap moment poder dir si una és millor o pitjor que l'altra.

Les semblances.

Totes són regnades per les lleis de l'entropia, que diuen que tot tendeix al caos. El trànsit és de tot menys endreçat. Conduir per aquestes ciutats és un desafiament al que encara no he gosat enfrontar-me. Els semàfors són més un indicador d'on un es troba que regulador del trànsit, doncs són escassos i tot sovint no funcionen. Aquí sempre gira el més puta, i si no tens una mica del que diríem morro, et quedes estancat al primer encreuament fins el dia del judici final. A tot aquest vendaval de desordre cal sumar-hi els molt variats mitjans de transport que un es pot trobar circulant per aquestes ciutats, i que el trànsit no s'atura ni un moment en les vint-i-quatre hores del dia. El caos  també es manifesta en forma de paradetes a les voreres, plenes tot sovint de coses completament inservibles de l'estil candau trencat de segona mà, aixetes que no tanquen o no obren... També abunden les parades de roba i calçat, amb tot de camises i sabates de procedència més que dubtosa i preus més enllà de l'irrisori i una mica més cap aquí de l'impossible. I l'entropia continua manifestant-se en el caràcter de la gent. No hi ha passos de vianants, no hi ha files fent cua per ser atès, no hi ha preferències ni deferències. Al principi costa acostumar-s'hi, però una vegada un ha entrat en aquest funcionament, és molt probable que li costi entrar de nou en el nostre anti-entròpic mètode de fer les coses.

Les diferències.

Aquesta és la part crítica. segurament la major diferència entre aquest llocs és la formació de les persones. A Tanzània, la gent té menys formació, però per altra banda tenen un caràcter molt més afable i amistós. Aquesta seria l'única diferència realment destacable, n'hi ha d'altres que bàsicament resideixen en el nom de les coses. Potser la forma en que la pobresa es manifesta podria ser tractada com una diferència, però com les causes són les mateixes i l'únic que realment canvia és la forma en com aquesta es manifesta i s'assumeix per part de la població no la posaria al mateix sac.

La conclusió és que tot el que he vist és si fa no fa el mateix, sempre amb algun matís diferent, però sempre amb el mateix rerefons.