Ara ja si, ja ho puc dir, si hi ha un lloc paradisíac que jo conegui, és aquest.
Ja he estat a l'est de l'illa, vaig anar a visitar a uns parents que us mostro més avall. Són Colobos rojos, una espècie endèmica d'aquí. El més sorprenent és que els fas una foto, a pocs centímetres, els ensenyes la pantalla, i s'hi reconeixen!! Crec que no oblidaré mai aquest parell, l'Ali i en Mohamed -els noms els els van posar els guies del parc-.
Després vam anar a Paje, en concret a una platja una mica al nord. Sorra fina com la pols i davant d'uns bungalows que es poden llogar per passar-hi el temps que es vulgui (aprox. 18-20$ pax). Allà vam presenciar com la marea s'acosta lentament a la costa quan puja, i en un parell d'horetes recorre uns 250 metres. Fent que les barques que havia deixat a terra ferma, tristes i recolzades sobre el seu lateral, tornessin a moure's al ritme de les onades.
Després, tornada a Stone Town, i a fer vida de la de cada dia, no m'atreveixo a dir normal, bussejar, passejar, i seguir coneixent gent.
De la gent que es troba per aquí no tinc més que coses boines a dir. Aquesta illa té platges increïbles, ruïnes espectaculars, monuments... però el millor de tot amb diferència és la gent. Per mi sempre serà l'illa de la gent amable. Potser sempre acaba tot amb un intent de transacció, o amb una petita demanda, però vagi com vagi la cosa, també acaba amb un somriure i un Hakuna Matata. Si a un taxista li dius que no el necessites et respon: potser demà. Si a un Beach Boy li dius que no vols res de lo especial que ven, respón amb un Mambo, i així fins esgotar totes les possibles opcions.
Una altra cosa que m'agrada d'aquest lloc és com ells mateixos gaudeixen dels seus espais i s'hi barregen amb els turistes sense fer cap escarafall ni menystinguent-los. Passegen per les platges, van al parc de Forodhani a menjar, seuen al carrer... i si et veuen sol, et donen conversa i passen amb tu una estona. No és com a d'altres llocs, on locals i turistes en prou feines es barregen.
En definitiva, si es vol, aquí es pot viatjar, i no fer el turista i passar el dia allunyat de la realitat.
És un destí que recomano, totalment. I a tots aquells que diuen: "però si és una illa molt petita, què hi faràs més de tres dies?", els responc: "Sorprendre'm cada dia, passar-m'ho bé amb la gent, i si em sobra una estoneta, voltar per la ciutat atrotinada de tant que la viuen i tant que la fan servir, no com els nostres barris impoluts i nous de trinca pels que sembla que hagis de pagar per passejar".
Ja he estat a l'est de l'illa, vaig anar a visitar a uns parents que us mostro més avall. Són Colobos rojos, una espècie endèmica d'aquí. El més sorprenent és que els fas una foto, a pocs centímetres, els ensenyes la pantalla, i s'hi reconeixen!! Crec que no oblidaré mai aquest parell, l'Ali i en Mohamed -els noms els els van posar els guies del parc-.
Després vam anar a Paje, en concret a una platja una mica al nord. Sorra fina com la pols i davant d'uns bungalows que es poden llogar per passar-hi el temps que es vulgui (aprox. 18-20$ pax). Allà vam presenciar com la marea s'acosta lentament a la costa quan puja, i en un parell d'horetes recorre uns 250 metres. Fent que les barques que havia deixat a terra ferma, tristes i recolzades sobre el seu lateral, tornessin a moure's al ritme de les onades.
Després, tornada a Stone Town, i a fer vida de la de cada dia, no m'atreveixo a dir normal, bussejar, passejar, i seguir coneixent gent.
De la gent que es troba per aquí no tinc més que coses boines a dir. Aquesta illa té platges increïbles, ruïnes espectaculars, monuments... però el millor de tot amb diferència és la gent. Per mi sempre serà l'illa de la gent amable. Potser sempre acaba tot amb un intent de transacció, o amb una petita demanda, però vagi com vagi la cosa, també acaba amb un somriure i un Hakuna Matata. Si a un taxista li dius que no el necessites et respon: potser demà. Si a un Beach Boy li dius que no vols res de lo especial que ven, respón amb un Mambo, i així fins esgotar totes les possibles opcions.
Una altra cosa que m'agrada d'aquest lloc és com ells mateixos gaudeixen dels seus espais i s'hi barregen amb els turistes sense fer cap escarafall ni menystinguent-los. Passegen per les platges, van al parc de Forodhani a menjar, seuen al carrer... i si et veuen sol, et donen conversa i passen amb tu una estona. No és com a d'altres llocs, on locals i turistes en prou feines es barregen.
En definitiva, si es vol, aquí es pot viatjar, i no fer el turista i passar el dia allunyat de la realitat.
És un destí que recomano, totalment. I a tots aquells que diuen: "però si és una illa molt petita, què hi faràs més de tres dies?", els responc: "Sorprendre'm cada dia, passar-m'ho bé amb la gent, i si em sobra una estoneta, voltar per la ciutat atrotinada de tant que la viuen i tant que la fan servir, no com els nostres barris impoluts i nous de trinca pels que sembla que hagis de pagar per passejar".
0 comentaris:
Publica un comentari