Ara ja fa una setmana que corro per aquesta illa africana.
Començaré des del principi, com se suposa que han de començar les coses.
Vaig arribar a Dar Es Salaam dimecres 15 de Juny del present any.
Tenia al cap de passar un parell de dies a la capital, però tal i com vaig arribar i vaig veure el que es respirava vaig decidir que era millor tirar directament cap a l'illa. Dar Es Salaam és una megapolis africana de 2.500.000. habitants on els contrasts són tan brutals com la seva extensió.
Jo només la vaig creuar amb el taxi, però va ser suficient per veure que no era un lloc ni massa salubre ni massa interessant per visitar, o si més no això em va semblar a mi. Per tant, directe cap al port a començar a tastar com funcionen aquí les coses. Només arribar al port ja et comencen a venir oferint-te tota mena de serveis. A mi, el taxista em va dur directament a un lloc de venda de tiquets pel ferri ràpid. No em va deixar ni triar, directe al que ell creia que havia de ser, i segurament al que ell tenia més comissió. Un cop allà em va venir a buscar un senyor que em va dir que em portava al port i em portava la maleta i m'ensenyava com anar i com fer-ho tot i tal. Va resultar que tota aquella amabilitat valia uns 15 dòlars. Però la veritat és que cansat com estava d'haver dormit només una estona a l'avió, i les ganes que tenia d'arribar, vaig pagar i callar.
Durant el trajecte vaig conèixer a un noi de Dar Es Salaam que venia a passar uns dies a l'illa amb la seva germana. Sembla ser que potser se li allarga la estada, ha tingut una entrevista de treball i potser es queda un parell d'anys. Es diu Deograsiasy Christian Ngonyani, i és un bon nano, i de moment de les poques persones autòctones que m'han donat ajuda sense demanar cap contrapartida. Tan de bo la cosa li surti bé.
Per qui no ho sàpiga, he vingut aquí a fer submarinisme i a treure'm un títol que sona molt rimbombant, es diu Divemaster, però que en el fons és un títol que et permet treballar en un centre de busseig si et ve de gust a tu i si et vol llogar algú.
Només arribar a Stone Town i gràcies a l'ajuda d'en Deograsiasy, a partir d'ara Deo, em vaig dirigir al centre de busseig. Una casa al costat de la platja al centre del nucli històric de la vila. Allà em vaig trobar amb tota la gent de One Ocean, centre en el que estic "opositant" a divemaster. Un cop allà em van rebre, em van prendre les dades, i em van acompanyar al meu allotjament.
Visc a la casa del capità Ally, amb la seva dona, les seves dues filles i el seu fill petit. És una situació curiosa però interessant, em permet aprendre coses de com es viu a l'illa, i de com és l'Islam moderat que aquí predomina. Alhora que m'obliga a fotre'm canya amb el Kisuahili, ja que només el capità Ally parla anglès en aquella casa.
A dia d'avui he fet sis immersions en aquest mar, no són massa, però són suficients per haver-me'n enamorat. Hi ha peixos i coralls de tota mena. Tot el que un veu als reportatges de la tele, i també amb un vidre de per mig, però en aquest cas, el de la màscara de bussejar i no el de la tele. L'aigua és calenta, uns 27 graus de mitjana, i acostuma a haver-hi una visibilitat de mitjana a bona. La veritat és que com a destí d'immersions, crec que és un lloc més que interessant, i encara no he estat a la part Est de l'illa, que diuen que té menys corall, però que es veu que a nivell de peixos és força més espectacular, doncs és oceà índic obert.
A aquells que no us interessi el submarinisme. Aquesta és una illa ideal per relaxar-se. A la capital, Stone Town, hi ha força activitat nocturna pels Musungu (guiris en kisuahili), i uns barris de carrers estrets i tan bruts com un pot esperar d'un lloc així, però amb aquell encant de les coses que no es tenen per ensenyar-les, sinó per viure-les. Personalment, crec que si els carrers estiguessin tot lo nets que als occidentals ens agradaria perdria tot l'encant que té i passaria a ser un parc temàtic o una Girona a l'africana. Si el que es vol és estar tranquil de veritat es pot anar a Matemwe, Blue Bay, Nungwi... Petitíssimes poblacions que bàsicament tenen platges de pel·lícula on hi ha una persona cada tres-cents metres.
Tots aquests llocs alternatius ja els descriuré més endavant, quan els hagi pogut gaudir a fons de primera mà. De moment faré un resum petit de Stone Town.
A Stone Town, una de les primeres expressions que un ha d'aprendre és "hapana asante" que vol dir no gràcies. Hi ha oferiments de tot tipus en tot moment, des de amor especial, fins a cigarretes especials, o qualsevol tipus de cosa amb l'adjectiu especial. Després he descobert que en Kisuahili no existeix la paraulan especial, per tant, potser la fan servir tant perquè ells no la tenen i els deu fer gràcia.
Un altre tret característic de la ciutat són les seves portes. Són tallades amb motius de tota mena, sobretot florals, i tenen un aspecte molt peculiar. De fet, un dels souvenirs típics de Stone Town són unes portes en miniatura.
Per tota la resta, Stone Town no deixa de ser tot el que un espera d'un lloc així. Una ciutat feta pols, bruta, atrotinada, però encantadora i digna de ser coneguda en primera persona.
Això ho escric des de la terrassa de l'Àfrica House, un dels hotels insígnia de la ciutat. http://www.africahousehotel.com/sunset_bar_photos.html
De moment aquí ho vaig deixant, als pocs que llegiu això, fins a la propera.
Començaré des del principi, com se suposa que han de començar les coses.
Vaig arribar a Dar Es Salaam dimecres 15 de Juny del present any.
Tenia al cap de passar un parell de dies a la capital, però tal i com vaig arribar i vaig veure el que es respirava vaig decidir que era millor tirar directament cap a l'illa. Dar Es Salaam és una megapolis africana de 2.500.000. habitants on els contrasts són tan brutals com la seva extensió.
Jo només la vaig creuar amb el taxi, però va ser suficient per veure que no era un lloc ni massa salubre ni massa interessant per visitar, o si més no això em va semblar a mi. Per tant, directe cap al port a començar a tastar com funcionen aquí les coses. Només arribar al port ja et comencen a venir oferint-te tota mena de serveis. A mi, el taxista em va dur directament a un lloc de venda de tiquets pel ferri ràpid. No em va deixar ni triar, directe al que ell creia que havia de ser, i segurament al que ell tenia més comissió. Un cop allà em va venir a buscar un senyor que em va dir que em portava al port i em portava la maleta i m'ensenyava com anar i com fer-ho tot i tal. Va resultar que tota aquella amabilitat valia uns 15 dòlars. Però la veritat és que cansat com estava d'haver dormit només una estona a l'avió, i les ganes que tenia d'arribar, vaig pagar i callar.
Durant el trajecte vaig conèixer a un noi de Dar Es Salaam que venia a passar uns dies a l'illa amb la seva germana. Sembla ser que potser se li allarga la estada, ha tingut una entrevista de treball i potser es queda un parell d'anys. Es diu Deograsiasy Christian Ngonyani, i és un bon nano, i de moment de les poques persones autòctones que m'han donat ajuda sense demanar cap contrapartida. Tan de bo la cosa li surti bé.
Per qui no ho sàpiga, he vingut aquí a fer submarinisme i a treure'm un títol que sona molt rimbombant, es diu Divemaster, però que en el fons és un títol que et permet treballar en un centre de busseig si et ve de gust a tu i si et vol llogar algú.
Només arribar a Stone Town i gràcies a l'ajuda d'en Deograsiasy, a partir d'ara Deo, em vaig dirigir al centre de busseig. Una casa al costat de la platja al centre del nucli històric de la vila. Allà em vaig trobar amb tota la gent de One Ocean, centre en el que estic "opositant" a divemaster. Un cop allà em van rebre, em van prendre les dades, i em van acompanyar al meu allotjament.
Visc a la casa del capità Ally, amb la seva dona, les seves dues filles i el seu fill petit. És una situació curiosa però interessant, em permet aprendre coses de com es viu a l'illa, i de com és l'Islam moderat que aquí predomina. Alhora que m'obliga a fotre'm canya amb el Kisuahili, ja que només el capità Ally parla anglès en aquella casa.
A dia d'avui he fet sis immersions en aquest mar, no són massa, però són suficients per haver-me'n enamorat. Hi ha peixos i coralls de tota mena. Tot el que un veu als reportatges de la tele, i també amb un vidre de per mig, però en aquest cas, el de la màscara de bussejar i no el de la tele. L'aigua és calenta, uns 27 graus de mitjana, i acostuma a haver-hi una visibilitat de mitjana a bona. La veritat és que com a destí d'immersions, crec que és un lloc més que interessant, i encara no he estat a la part Est de l'illa, que diuen que té menys corall, però que es veu que a nivell de peixos és força més espectacular, doncs és oceà índic obert.
A aquells que no us interessi el submarinisme. Aquesta és una illa ideal per relaxar-se. A la capital, Stone Town, hi ha força activitat nocturna pels Musungu (guiris en kisuahili), i uns barris de carrers estrets i tan bruts com un pot esperar d'un lloc així, però amb aquell encant de les coses que no es tenen per ensenyar-les, sinó per viure-les. Personalment, crec que si els carrers estiguessin tot lo nets que als occidentals ens agradaria perdria tot l'encant que té i passaria a ser un parc temàtic o una Girona a l'africana. Si el que es vol és estar tranquil de veritat es pot anar a Matemwe, Blue Bay, Nungwi... Petitíssimes poblacions que bàsicament tenen platges de pel·lícula on hi ha una persona cada tres-cents metres.
Tots aquests llocs alternatius ja els descriuré més endavant, quan els hagi pogut gaudir a fons de primera mà. De moment faré un resum petit de Stone Town.
A Stone Town, una de les primeres expressions que un ha d'aprendre és "hapana asante" que vol dir no gràcies. Hi ha oferiments de tot tipus en tot moment, des de amor especial, fins a cigarretes especials, o qualsevol tipus de cosa amb l'adjectiu especial. Després he descobert que en Kisuahili no existeix la paraulan especial, per tant, potser la fan servir tant perquè ells no la tenen i els deu fer gràcia.
Un altre tret característic de la ciutat són les seves portes. Són tallades amb motius de tota mena, sobretot florals, i tenen un aspecte molt peculiar. De fet, un dels souvenirs típics de Stone Town són unes portes en miniatura.
Per tota la resta, Stone Town no deixa de ser tot el que un espera d'un lloc així. Una ciutat feta pols, bruta, atrotinada, però encantadora i digna de ser coneguda en primera persona.
Això ho escric des de la terrassa de l'Àfrica House, un dels hotels insígnia de la ciutat. http://www.africahousehotel.com/sunset_bar_photos.html
De moment aquí ho vaig deixant, als pocs que llegiu això, fins a la propera.
Molt interessant introducció del país i els personatges això promet molt. No deixis d'escriure coses del Capità Ally i família, sobretot del entorn: ciutats raconets... costums menjar, ja saps que el tema del submarinisme no es el meu fort. Una abraçada Baró de la Tara, enviat especial a ZNZBR.
ResponEliminaMolt interessant introducció del país i els personatges això promet molt. No deixis d'escriure coses del Capità Ally i família, sobretot del entorn: ciutats raconets... costums menjar, ja saps que el tema del submarinisme no es el meu fort. Una abraçada Baró de la Tara, enviat especial a ZNZBR.
ResponEliminaYeah broda! M'has frapat amb els teus primers dies per Znzbr. A casa estem molt contents i tranquils despres de llegir les teves paraules. Val a dir que les fotos també ens expliquen molt de com estás.
ResponEliminaEspero que et facis un bon cercle d'amistats com en Deo (que pinta bé, no?) i no ens trobis a faltar com nosaltres et trobem a faltar a tù. Una abraçada ben forta amb petonets de la Sonia i la Fiona i quedem a l'espera de que ens continuis il·lustrant amb el teu Blog.
Salut i al tanto amb l'amor "especial" i els cigarrets "especials".
Tt.