Crisi humanitària a qualsevol Pobristan.
La comunitat internacional decideix enviar tones,
tones de menjar, aigua, i medicines.
Els tornem el robat i ens fem el galant.
Sota pretesa evolució i desenvolupament,
anem allà i els cantem el nostre Alcorà.
Instal·lem la palleta i no parem de xuclar.
I encara tenim els collons de voler ensenyar,
els envaïm perquè això ho han de fer així o axà.
Que sinó, pobrets, no se'n sortiran.
I resulta que el seu pitjor problema som nosaltres.
I resulta que el nostre pitjor problema,
efectivament,
som nosaltres.
0 comentaris:
Publica un comentari