Per aquells dies Déu estava preocupat.
S'havien des-classificat tot d'arxius secrets del cel. Un grup de hackers havien entrat al servidor celestial i havien robat una sèrie d'arxius on es revelaven un munt de secrets.
En aquells informes, i d'aquí venia la seva preocupació, es revelava que sentia com se li compungia el cor cada vegada que algú li demanava ajuda, i com d'impotent es sentia doncs sabia que no hi podia fer res.
També es manifestava el seu desacord en com els seus representants a la terra portaven el negoci.
Però el que més li preocupava era el fet que de tots aquells informes n'emanava una imatge sentimental, amb defectes i virtuts, amb fortalesa davant de segons quins fets i covardia davant d'altres, amb predileccions i rebutjos, amb seguretats i incerteses.
El que més li preocupava era que quedava com un mortal més, com una persona qualsevol que dubta, que no sap, que no pot, que no sent i tot el contrari.
El fet era que ara ja no podia jugar a ser Déu, i havia de conformar-se en ser un més i no poder seguir sent qui dicta el que està bé i el que està malament. Ara no era res més que un més, o potser estaria millor dir que ara era per fi un més.
0 comentaris:
Publica un comentari